Els nens juguen i treballen. Coneixen la diferència entre el joc que té la finalitat en si mateix i aquell altre joc que té com a objectiu la construcció d'objectes. (…) Vull parlar dels nens que els agrada la feina quan ha estat lliurement escollida. Quan són ells els que per realitzar el seu projecte han de treballar i esforçar-se i cansar-se, aleshores són capaços d'estudiar, treballar, suar. En resum, quan no han de treballar i esforçar-se per alguna cosa que els ve de dalt: del ministeri o d'una càtedra o d'una circular o d'un reglament. Però quan jo els veig treballar als centres d'estiu per preparar el terreny amb cabanes, gronxadors, itineraris; quan els veig esforçar-se també a l'escola fent una recerca que ha nascut de la seva curiositat, que ells mateixos han implantat, del projecte del qual també són autors juntament amb el mestre que s'ha posat entre ells per ser-ne l'animador, aleshores els veig dedicar a aquesta tasca el mateix entusiasme que dediquen al joc i els veig treure d'aquesta feina el mateix plaer que treuen del joc."
El que els nens ensenyen a la gent gran, Conferència de Rodari el 23 de gener del 1980.
